Aquest mes de juliol el dia 25, en Toni Curós ens ha deixat després d’enfrontar-se a la malaltia, més ben dit a dues malalties de càncer. La primera detectada quasi per casualitat o per intuïció personal d’ell, quan se li va trobar una neoformació al colon. Aquesta es va operar i resoldre amb èxit assolint la curació completa. Però en les proves fetes també es van trobar uns petits nòduls al pulmó que van resultar d’una altre tipus de tumor, més difícil de resoldre i que va requerir quimioteràpia, molts controls i proves, amb la consegüent afectació de la vida personal i que l’ha portat al desenllaç final.
El Toni va ser de la generació del desenvolupament de l’hospital, com molts dels que ara estem jubilats, i va ser especialment actiu i un puntal de referència en el servei de cardiologia. Era un bon clínic en l’atenció als malalts, i es va centrar en l’atenció dels malalts crítics a la unitat coronària, de la que va ser cap clínic.
Però també es va preocupar per una visió més general de la salut en el que fa referència a la prevenció i en concret a les actuacions sanitàries urgents amb els primers símptomes de la malaltia coronària. Va participar amb publicacions, registres i aplicacions clíniques, de les que cal citar la implantació del codi Infart, que està donant resultats sorprenents.
Era un clínic de vocació no només en el treball sinó també en la vida personal. Era un bon company i, el més important, una excel·lent persona.
Un cop jubilat, va ser dels fundadors de l’Associació de metges i facultatius jubilats de Can Ruti, i membre de la junta directiva durant 6 anys, en els que va ser actiu amb propostes importants i criteris molt assenyats.
Després va ser coeditor del web de l’associació, web que havia iniciat en Josep M. Salaldié. No sé si per la seva afició periodística o per habilitat natural, les seves ressenyes van ser magnifiques.
Coincidint en les trobades de jubilats i en la junta, ens redescobríem com companys que havíem compartit malalts, però ens adonàvem que ara érem amics. Quan la malaltia no va anar bé, vàrem trobar altres punts de nexe.
Un nexe va ser la mort de la meva dona, ara fa dos anys, i com va encarar el final dels dies. En aquesta etapa vàrem parlar i compartir aspectes de la vida que habitualment no comentem obertament. Vàrem parlar de la malaltia, de la vida, de la mort, de les experiències properes a la mort, i del possible més enllà.
Un altre nexe va ser la muntanya. Al Toni li agradava sortir a passejar per la vora de casa a Cardedeu i sovint anava a asseure’s a un banc on contemplava una vista magnífica del Montseny. Justament poc dies abans, amb uns amics jo havia pujat al Sui o Sull, cim que està a la vista des de l’esplanada de Cardedeu. Contemplant el paisatge intentava parar la roda de pensaments fatalistes, i buscar la serenor de la ment.
La junta de l’Associació ha seguit amb inquietud l’evolució de la salut del Toni i ara que ha arribat al final ha expressat un sincer condol per la família i amics, condol que comparteixo.
Toni la teva partença ens deixa un buit… però amb un record, uns records, tan positius que no indueixen tristor, sinó pau… Així esperem que estiguis, després del patiment, en pau.
Adeu amic…
Teixi.
