La Tropa Guardafrontera de Cuba ha abatut aquest dimecres quatre tripulants d'una llanxa ràpida procedent dels Estats Units. Segons la versió del ministeri de l'Interior, l'embarcació no ha obeït quan se li ha ordenat que s'aturés, ja que es trobava de forma "infractora" en aigües territorials del país caribeny. Quan els agents de la força militar es dirigien cap a la llanxa estatunidenca per identificar els tripulants, han obert foc contra els efectius cubans i han ferit el comandant. Ha estat llavors quan ha començat l'enfrontament, que ha acabat amb quatre integrants de la llanxa ràpida morts i un total de set ferits, sis de l'embarcació civil i un militar cubà.

Tots els colpistes deien que parlaven en nom del rei. El general Alfonso Armada, el tinent general Jaime Milans del Bosch i també el tinent coronel Antonio Tejero. Però ningú ha pogut demostrar mai que tinguessin el vistiplau de Joan Carles I per intentar el cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Els 153 documents que ha desclassificat el govern espanyol aquest dimecres, de fet, abonen la tesi oficial, que el rei va ser un dels salvadors de la democràcia, el títol oficiós que li van assignar a partir d'aquell dia. El rei va parlar amb Milans del Bosch i amb Armada per exigir-los que deposessin la seva actitud i el seu secretari personal, Sabino Fernández Campo, ho va fer amb Tejero, que en una d'aquelles casualitats que semblen dignes de les teories de la conspiració, ha mort aquest mateix dimecres als 93 anys.

Fa uns dies els arqueòlegs han descobert unes restes subterrànies en un hotel del centre de Barcelona que canvien radicalment el mapa de l’antiga Bàrcino. Per les pedres trobades, els científics han arribat a la conclusió que el fòrum no seguia la direcció nord-sud, sinó l'est-oest. Tot un capgirament per a la història antiga de la capital i una merescuda eufòria dels excavadors. Doncs bé, les desclassificacions dels papers del 23-F no han causat cap alegria ni gairebé cap sorpresa: no només perquè no s’ha canviat el mapa oficial establert sobre el cop d’estat fallit, sinó que les poques pedres noves trobades només confirmen que a la presó hi van anar a parar tots els que ho eren, però que no hi eren tots els que ho eren.

Després del pic de calor de dimarts, que va deixar alguns rècords locals, avui les temperatures han baixat. L’entrada de més humitat de mar cap a terra ha regulat els termòmetres, amb més fresca en moltes comarques, sobretot al litoral i prelitoral, on han aparegut moltes boires i núvols baixos, especialment al matí. En aquestes àrees les màximes han quedat lluny de les d'ahir, amb entre 13 i 16 ºC, mentre que a Ponent i a l'Ebre s'han enfilat fins als 22 o 23 ºC. Matisos en un context de calma que es mantindrà dijous, amb sol en general, migdia suau i noves boires i inversió tèrmica al matí. Els pròxims dies augmentarà la pols en suspensió procedent del nord de l’Àfrica, i de cara al cap de setmana arribaran més núvols i alguns primers ruixats al Pirineu. Els mapes indiquen que la setmana que ve la inestabilitat augmentarà clarament per l’apropament d’una borrasca.

El boom en defensa i, en particular, el boom de recursos públics que s'hi destinen, ha suposat un baló d'oxigen per als resultats d'Indra, l'empresa de defensa espanyola en què l'Estat té un 28% del capital social. Entre el gener i el desembre del 2025, la companyia que presideix Ángel Escribano ha guanyat 436 milions d'euros, cosa que suposa un 57% més en comparació amb el 2024, tal com ha informat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) aquest dimecres a la tarda. Sobre la possible compra del Grup Escribano –una operació que ha generat polèmica per un possible conflicte d'interessos–, el conseller delegat d'Indra, José Vicente de los Mozos, s'ha limitat a dir que es continua estudiant.