Remuntar porta implícit un marcador advers. L’afició a les remuntades del Barça sembla haver derivat en una addicció, com si necessités veure’s en dificultats per extreure el millor de si mateix. Cosa que també significa haver-ho fet molt malament abans. Es diu clàssic per com d’antic i repetitiu que és el duel entre el Barça i el Madrid, però més original que l’últim no pot ser.Seguir leyendo....

Indòmit, incorregible, però sobre tot salvatge, el Barcelona va arrossegar el Reial Madrid a la seva trituradora emocional en un clàssic de llegenda. Un manicomi en què no va quedar clar qui podria arrencar-se les pors per assaltar la grandesa. L’equip de Flick va sortir lliure de la camisa de força, i potser també campió, tot i que abans hagués de veure com Szczesny, ja en el temps afegit, li negava a un Mbappé pletòric el seu quart gol i l’àrbitre Hernández Hernández, desconcertant tota la tarda, anul·lava per mans un gol a Fermín amb què acabava tot.Seguir leyendo....

El nen va desaparèixer una tarda de febrer del 2018 a la localitat d’Almeria de Las Hortichuelas. Gabriel Cruz tenia 8 anys. En la fotografia que llavors va facilitar la seva mare se’l veu somrient. Eternament feliç. El cas va mobilitzar un colossal operatiu de recerca i una intensa cobertura mediàtica. Fins i tot se li va posar un malnom a la criatura: el Pescaíto, per com li agradaven els peixos al nen. Dotze dies més tard es va trobar el seu cos al maleter del vehicle d’Ana Julia Quezada, llavors parella del pare.Seguir leyendo....

Aviat, el 25 de juny, es complirà un any de l’acord a què van arribar el PP i el PSOE per renovar el CGPJ després de més de cinc anys de retard. L’acord havia de servir, entre altres coses, perquè el nou Consell pogués nomenar les nombroses vacants que afecten el funcionament normal de la justícia. Entre les quals vacants a la cúpula judicial que inclouen el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, els Tribunals Superiors de les Comunitats Autònomes i les Audiències Provincials. A principis d’any l’òrgan va aconseguir el consens necessari per designar 30 places, 21 de les quals corresponien a l’alt tribunal. No obstant, aquestes designacions han sigut impugnades judicialment davant les sospites de l’aplicació de quotes per afinitats ideològiques i ara la validesa dels nomenaments depèn del mateix Suprem. I s’hi ha d’afegir que segueixen pendents altres nomenaments clau en aquest mateix tribunal, entre els quals les presidències de les sales Penals i del Contenciós Administratiu, perquè els membres del Consell no aconsegueixen posar-se d’acord. I això és una cosa que no fa més que donar aparença de veracitat a la sospita que s’apliquen quotes polítiques, tot i que com ja passés amb els primers nomenaments els uns emmascarin els vetos ideològics en raons de paritat de gènere mentre que als altres els serveixi per garantir la continuïtat al lloc de persones considerades afins amb els mandats expirats. I no són els únics nomenaments pendents, ja que en total són prop de 60 els que resten per designar en els diferents nivells de la justícia.Seguir leyendo....

Mai saps on pot saltar la llebre. És veritat que funcionem tan de carril i tan anestesiats amb la desgràcia aliena que tenim sota mínims la capacitat de sorprendre’ns. O d’indignar-nos. Però no perdem l’esperança. Jo, per exemple, vaig notar l’altre dia una fuetada. Era el tercer dilluns negre. Recordem: primer, mort del Papa; segon, la gran apagada; tercer, sabotatge (o no) a l’AVE. Estaven Àngels Barceló i Bob Pop parlant per la ràdio quan va trucar el prototip d’oient benintencionat, i va suggerir al Bob que emulés el seu homònim, Bob Geldorf, el que va organitzar aquells multitudinaris concerts Live Aid, d’ajuda a l’Àfrica, als anys 80. Li va demanar que s’animés a muntar una cosa semblant per ajudar els pobres palestins de Gaza, apel·lant als contactes que té en el món de la música. Però la resposta del Bob va fugir del manual dels llocs comuns; fa temps que va en cadira de rodes, però estic segur que hagués saltat com una molla per proclamar la seva amarga impotència: "Em sentiria ridícul fent alguna cosa així des de l’aire condicionat de casa meva i la caloreta va dir, em faria vergonya perquè no som allà, perquè no hem actuat a temps. Jo no puc netejar la meva consciència amb això".Seguir leyendo....