Bunyols de bacallà

Durant el segle X es tenen notícies que el jueus sefardites els feien, també tenim referència dels bunyols a AL-Andalus durant el segle XIV. La seva composició era inicialment de farina de blat, llet, sucre, ou i llevat i es fregien formant boles. Aquest tipus de menjar en la seva variant dolça i en el cristianisme es típic de la Quaresma donat  que es necessitava menjar sucre donada l’abstinència de menjar carn i peix. Els bunyols s’enduien brunyols al Empordà.

Aqui presentem una manera de fer bunyols a la moderna i amb bacallà.

Per fer-ne necessitem:

MATERIAL FUNGIBLE

• 100 g de farina
• 50 gr de mantega
• 50 ml d’aigua
• 2 ous
• 150 gr de bacallà (jo en poso 250 gr) ja desalat.
• 5 gr de sal (depèn del grau de salinitat del bacallà, si esta al punt no fa falta afegir sal)
• Picada d’all i julivert
• Oli d’oliva de baix grau o oli de girasol.

MATERIAL INVENTERIABLE

• Un pot per posar l’oli es fregir els bunyols.
• Una “aranya” de cuina per agafar els bunyols del oli bullent.
• Un plat amb paper de cuina per dipositar els bunyols.

MÈTODE

En un bol fondre la mantega, amb l’aigua a 100 ºC. Podeu posar si escau la sal, però si heu dessalat correctament el bacallà no en fa falta, ja tindrà el punt de sal que volem. Afegir la farina tamisada i anar remenant (foc apagat).  Quan la temperatura estigui sota els 60ºC, afegir un ou, tot remenant i desprès l’altre. Quedarà una pasta a la que ja es pot afegir el bacallà esmicolat i la picada d’all i julivert.

Tapar amb un film, que ha d’estar en contacte amb la massa perquè no quedi aire entre la pasta i el film. Guardar a la nevera una hora com a mínim (es pot deixar per l’endemà-12 hores- a 4 ºC, estaran molt més bons de gust).

Posar un pot amb oli i que agafi temperatura. L’oli no pot ser dels forts, sinó suau (0,4º per exemple). No ens interessa traspassar el gust intens del oli als bunyols. També es podria fer amb oli de gira-sol. L’oli ha d’estar ben calent, aproximadament 170 ºC.

Amb una cullera agafar una quantitat de pasta i posar-la  al oli. Pocs cada vegada perquè no ens baixi la tºC del oli.  Es fan molt ràpidament.

No em vull fer el “xulo” però a pocs llocs he provat bunyols de bacallà a l’alçada d’aquests, a la majoria de bars i restaurants queden per sota, en alguns casos perquè son “gomosos” i en altres perquè necessites un microscopi electrònic per trobar al bacallà. Proveu-ho i ja no voldreu menjar bunyols de bacallà a la majoria de llocs.