Història i llegenda de Cap d´Estopes
Ramon Berenguer II (1053-1082) Comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès entre 1076 i 1082, fill de Ramon Berenguer I i d’Almodis de la Marca. Se’l denomina Cap d´Estopes pel color pallós dels seus cabells. Té un germà, probablement bessó, Berenguer Ramon II conegut com el Fratricida.
El 1075 es casa amb Mafalda d’Apulia, filla del normand Robert Guiscard, duc de la Pulla. Van tenir dues filles (Almodis de Barcelona i Mafalda de Barcelona) i un fill (Ramón Berenguer III anomenat el Gran).
El seu pare, Ramon Berenguer I, ha deixat escrit que els seus dos fills han de governar les terres en igualtat, però és Cap d´Estopes el que conserva algunes
prerrogatives i privilegis que provoquen enfrontaments entre els germans. Cap d´Estopes es compromet a repartir els territoris lliurant-li les pàries de Lerirda (Lleida) i del rei de la taifa de la ciutat. Tots junts combaten la taifa de Saraqusta (Saragossa) a la qual fan retrocedir, repoblant les terres per cristians fins a la Conca de Barberà el 1079.
El Papa Gregori VII ordena el seu llegat Amat d´Olorón i tots els bisbes que intervinguin en les disputes entre els dos germans. Ramon Berenguer s’avé al que li proposen i comença un cogovern de 6 mesos per a cada germà des del 1079 encara que sense dividir les funcions sobiranes. El germà governant viu al Palau Comtal de Barcelona mentre que l’altre ho fa al Castell de Port, al cim de Montjuïc, a la cara que mira cap al riu Llobregat. Aquest palau va persistir en part fins al modern eixamplament del Cementiri de Montjuïc. Progressivament passa al seu germà el castell de Barberà, Bleda (Olérdola) i les ciutats de Carcasonne i Razès, el castell de Llinars i 3/4 del territori de Sant Pere de Vilamajor, Pallejà, Vilafranca del Penedès, Gavà, les Franqueses, així com la meitat de les futures adquisicions i navilis.
El 1081 es prepara una expedició contra Saragossa, que ha de dirigir Berenguer Ramón. Rodrigo Díaz de Vivar s’ofereix al comte Berenguer Ramón com a condottiero però aquest rebutja l’oferiment i el Cid s’ofereix llavors a l’emir Al-Mutamin de Saraqusta, que sí que ho accepta. S’enfronten a Almenar el 1082 i Berenguer Ramón és fet presoner i és rescatat dies després després del pagament d’un important estipendi.
El 5 de desembre del mateix any, mentre es troba caçant per la zona de Montseny-Montnegre, entre Hostalrich i Sant Celoni, Ramon Berenguer desapareix. L’endemà és trobat el seu cadàver amb una ferida d’arma blanca al bosc de la Perxa de l’Astor, al costat del gorg de Perxistor (Sant Felíu de Buixalleu), sec actualment.
El cadàver va ser traslladat a la Catedral de Girona, on va rebre sepultura al costat del pòrtic d’entrada. Es va sospitar del seu seguici, que el va perdre de vista i principalment del seu germà que des de llavors va portar el sobrenom del Fratricida. Berenguer Ramon tot just va governar només ja que els nobles li van imposar que ho fes al costat del seu nebot Ramon Berenguer III, nascut pocs dies abans de l’assassinat, i que aquest governaria només quan se’l considerés més gran.
Berenguer Ramon va tornar a combatre les taifes saragossanes i per València fins que l’estiu de 1096 perd un Judici de Déu celebrat al regne de Lleó i és condemnat a buscar redempció a la Primera Croada, partint cap a Jerusalem. Es creu que va morir com a creuat a Jerusalem entre 1097 i 1099 lluitant contra els musulmans.
La tomba de Ramon Berenguer II va ser traslladada del pòrtic de la catedral a l’interior de la nova Catedral per Pere el Ceremoniós el 1365. Redescobert el seu sarcòfag
el 1982 es va comprovar que era rectangular, llis, amb tapes a dues aigües, amb 17 franges verticals de 5 cm d’amples pintades alternativament de vermell i daurat. Pere el Cerimoniós el va folrar amb un sarcòfag de marbre i va coronar amb una estàtua jacent.
Si la pintura fos del 1082 seria la primera representació de les barres coneguda, però atès que Pere el Gran havia mogut la tomba, és probable que la pintura procedeixi de la data de reinhumació.
La primera representació indubtable coneguda de les barres vermelles i daurades correspon a uns segells de Ramon Berenguer IV del 1150 on se’l nomena com a Comte de Barcelona i Príncep d’Aragó.
Actualment les restes de Ramon Berenguer II es troben a l’interior de la Catedral, a l’arcada que dóna accés a la capella conventual, gairebé davant del de la seva besàvia Emersenda de Carcassona.
Hi ha diverses llegendes sobre Cap d´Estopes, el seu assassinat i els successos immediatament posteriors a aquest. Intentarem condensar-los.
Cap d´Estopes és assassinat al costat del gorg de Perxistor (perxa de l´astor) (astor=azor). Ningú no sap qui ha estat l’assassí, però tothom sospita del seu germà. L’endemà de l’assassinat, un pagès sent un açor llançant llastimosos gemecs i el descobreix sobre una branca al costat del gorg. A sota hi ha el cadàver del seu amo.
Avisa les autoritats que busquen el comte, les quals col·loquen les seves restes en un taüt per traslladar-lo a Girona. L’açor segueix la comitiva sobrevolant el taüt fins a la porta de la catedral, on cau mort damunt de les restes mortals del seu amo.
Sobre la galilea (pòrtic exterior cobert) de la catedral es va col·locar un falcó de fusta en record seu i que va persistir fins a la construcció de la nova catedral gòtica. Per no oblidar el succés, sobre un dels nervis de la volta d’accés a les sales capitulars, a les arquivoltes exteriors de la porta de Sant Miquel, es va esculpir un azor que encara presideix aquest accés.
La llegenda de Cap d´Estopa continua durant la celebració de les seves exèquies. Els monjos erraven contínuament el seu càntic de difunts i repetien una vegada i una altra: Ubi est Abel, frater tuus? com si una força superior els obligués a assenyalar el seu possible assassí.
El Joan Amades mostra diverses descripcions dels contes i llegendes, explicant la quantitat d’auguris que es presenten al comte el dia de la seva mort (somnia que la seva capa es tenyeix de sang i la seva corona cau a terra, que el Palau Comtal, on ell està vivint, està cobert de núvols mentre brilla un sol esplèndid al Castell de Port, que el seu azor no es queda quiet i salta constantment a terra, com si no volgués sortir de Barcelona, que arriba a lliurar la seva espasa al vescomte Folch de Cardona perquè defensi el seu fill, nounat, si a ell li passa alguna cosa… També explica que la noblesa es trasllada al Castell de Port (altres refereixen el succés a la Catedral de Girona, als funerals de Ramon Berenguer II), on Folch de Cardona denuncia el nou Conde però com que no té proves deixa que sigui algú amb més prestigi el que jutgi. Fan jurar el Comte que no es casarà per no tenir descendència i nomenen hereu Ramon Berenguer III. Anys després, Folch de Cardona el desafia a un Judici de Déu que se celebra a Lleó sota la direcció d’Alfons VI (el 1096, 14 anys després de la mort de Ramon Berenguer II). Folch ho venç i ho obliga a partir amb els croats de la Primera Croada. Sembla que Berenguer Ramón sí que es va casar amb Matilde d’Apulia, però no hi ha dades concloents.
