Història Vaticà: de Pius IX a Pius XI.
El nostre company Alonso Flores ens ha fet a les mans un relat dels fets que va passar als Estats Pontificis i el Vaticà ple de ombres i llums, que per els entusiastes vaticanistes serà de bon grat.
Entre Pius IX i Pius XI, la història del papat viu una de les seves etapes més intenses i contradictòries. El segle XIX i les primeres dècades del XX transformaren profundament el paper del bisbe de Roma, que passà de governar els Estats Pontificis a recloure’s dins els murs del Vaticà, convertit finalment en estat independent amb els Pactes del Laterà de 1929.
La caiguda dels Estats Pontificis l’any 1870, a mans de l’exèrcit piamontès del rei Víctor Manuel II, va simbolitzar la fi del poder temporal dels papes i l’inici d’una nova etapa marcada per la “qüestió romana”. En aquell mateix període, el cas d’Edgardo Mortara —el nen jueu segrestat per ordre del Sant Ofici— esdevingué un drama moral i polític que posà en evidència les tensions entre la fe catòlica i els valors liberals emergents.
Des de Pius IX fins a Pius XI, el papat hagué de navegar entre el desig de preservar la seva autoritat espiritual i les exigències d’un món cada cop més secular i convuls. Leó XIII intentà obrir diàlegs amb la modernitat a través de la seva encíclica Rerum Novarum, mentre que Pius X s’enfrontà amb duresa al modernisme teològic. Finalment, Pius XI, en ple període d’entreguerres, buscà un fràgil equilibri entre la neutralitat i la política, signant concordats amb règims autoritaris com el de Benito Mussolini i el de l’Alemanya nazi, però també denunciant-ne els excessos en encícliques com Mit brennender Sorge.
Aquesta successió de pontífexs reflecteix no sols l’evolució de l’Església catòlica davant la modernitat, sinó també la seva complexa relació amb el poder, la llibertat i la consciència moral del seu temps.
Per poder veure tot l’article complet en PDF heu de pulsar aqui.
Fonts consultades
Views: 11