AMOR DE PARELLA
El món de la parella es complex, global i dual. Dues persones es troben en ambient de socialització, es coneixen a les escoles o instituts o en una festa amb amics, comparteixen els llibres, conversen i discuteixen de tot: amor, desamor, família, vida, mort, plaer, dolor i també del sexe. Actualment les parelles són més actives en tots sentits i tenen relacions intimes molt aviat. Estadísticament l’edat d’inici de les relacions físiques és a 14 anys els nens i 15 anys les nenes; tanmateix, depèn de la cultura social, de l’educació i de la formació.
La primera fase de l’aparellament és l’enamorament, etapa plena d’emocions intenses i forts desitjos d’estar al costat de l’altre. Etapa de coneixement, de convivència, de decepció, de superació de crisis, de creixement i autoafirmació.
- L’amor en parella és un sentiment profund i complex que connecta dues persones de manera íntima i especial. Es caracteritza per la passió, la companyia, el tenir cura l’un de l’altre durant una malaltia, la confiança i el compromís mutu. Carícies i petons, contacte epidermis—epidermis.
- L’amor de parella és aquell sentiment intensíssim que comparteixen dues persones que es respecten, valoren i lliuren el millor de si mateixos en funció del benestar i l’equilibri de la seva relació. Va més enllà de sentir papallones a l’estómac; involucra compromís, enteniment i respecte de l’espai individual.
- És un sentiment que es construeix i s’enforteix amb el temps, diferenciant-se de l’amor a primera vista o les passions fugaces. Reconeix que les persones són éssers individuals amb metes personals i necessitats d’espai compartit amb altres éssers estimats o companys. Ningú pertany a ningú; és un amor lliure i madur que reconeix les individualitats i està disposat a fer sacrificis pel benestar de l’ésser estimat.
L’amor mantingut, després d’una dècada de viure en parella, és una època en que comencen els problemes, inici de la família i necessitat d’ajuda per “pujar” els nens i col·laborar en el transport de les activitats extraescolars. Als trenta anys de convivència en família, comencen les activitats familiars conjuntes: excursions, futbol, bàsquet, hoquei, escacs, tennis, viatges i tot el que desitgin compartir.
Als quaranta anys és l’època en què els fills busquen treball o estudien a la universitat, la parella viu un nou renaixement, estan més junts perquè la família es reestructura i novament cal una adaptació.
- L’amor tolerat després de cinquanta anys de parella i de l’envelliment, comencen a créixer els nens, que ja ara ja són els nets. Problemes de convivència, poden ser moments de voler separar-se que ho faran o no, segon les circumstàncies. Estan tips un i altre de compartir espais. Pot ser el temps de maltractes físics o psicològics o al contrari, de gaudir de la vida de jubilat.
Més endavant, arriba la vellesa i el moment de la mort. És de pregar de tenir una mort digne: acompanyat i sense patiment. L’enterrament o la incineració, un dubte pels dos membres de la parella. Es produeix un dol profund amb una temporada de record en general, tenen més risc d’enviudar les dones que no pas els homes. Als dos anys, potser abans, el vidu o vídua refà parcialment la seva vida i primer surt amb companys/es fent activitats conjuntes: cinema, teatre, excursions, exposicions i cada any, pels cristians és una tradició portar flors al cementiri, en record del difunt. I el temps segueix evidentment, però no tothom segueix el mateix patró.
Consells per sobreviure en parella:
– Respecte mutu: Es practica el respecte per l’altre.
– Lliurament diària: Cada persona dona el millor de si cada dia.
– Reconeixement de faltes: Es reconeixen les faltes i es demanen disculpes sinceres.
– Celebració de triomfs: Els èxits es comparteixen i celebren junts.
– Benestar i creixement constant: Es busca el benestar i creixement de la persona
estimada.
– Suport incondicional: Es brinda ajuda en moments difícils o de fracàs2.
Consell per a l’evolució de la parella:
– Aferrament inicial: Pot començar amb l’aferrament, però a mesura que la parella
madura, apareix la llibertat i la confiança, i l’aferrament es transforma en amor
de parella.
– Comunicació personal: Es desenvolupa una comunicació íntima on s’expressen
sentiments, desitjos, gustos i valors compartits.
– Planificació de futur: S’elabora un pla de futur junts.
– Reconeixement d’individualitats: Es comprèn que tots dos són éssers individuals
amb metes personals.
– Suport mutu: Es recolzen en els seus objectius personals.
Així doncs, l’amor de parella és un enllaç afectiu que va més enllà de les emocions superficials. És un compromís constant, una dansa entre dues ànimes que es respecten, valoren i creixen juntes. Comencen junts com a parella enamorada, amor intens amb algunes discussions per malentesos.
