Neuròleg jubilat Hospital Germans Trias i Pujol. Badalona (Barcelona).
Editor web AMFJ Can Ruti
Els inicis de l’Islam i la formació d’un món que sovint no coneixem
Aquestes revelacions, recollides posteriorment en el Coran, proposen un monoteisme radical, continuador de la tradició d’Abraham, però molt crític amb les pràctiques idolàtriques de la societat mecana. La Meca era alhora un centre religiós (amb la Kaaba com a santuari ple d’imatges) i un nus comercial important, de manera que el missatge de Mahoma tenia també implicacions econòmiques i polítiques: qüestionava l’ordre establert i la legitimitat de les elits que controlaven el santuari i les caravanes.La reacció de les elits de la Meca va ser, com és sabut, hostil. Les persecucions porten Mahoma i els seus primers seguidors a emigrar cap al nord, a Medina, l’any 622.
Aquest esdeveniment, conegut com la Hègira, és tan central per a la sensibilitat islàmica que marca l’inici mateix del calendari musulmà. A Medina, Mahoma ja no és només un predicador, sinó el líder d’una comunitat políticoreligiosa que integra tribus àrabs i grups jueus, amb una “constitució” pròpia i unes normes que regulen
la convivència, la fiscalitat i la resolució de conflictes. És aquí on comença a dibuixar-se l’Islam no només com a fe, sinó com a ordre social. A partir d’aquí, la història accelera. En pocs anys es produeixen batalles decisives (Badr, Uhud, la batalla de la Trinxera), i la comunitat musulmana passa d’estar amenaçada a projectar-se amb força per la península. La conquesta de la Meca i la purificació de la Kaaba dels ídols pagans simbolitzen la victòria d’aquest nou monoteisme. Després de la mort de Mahoma, el 632, els seus successors (els califes) encapçalen una expansió espectacular: en poques dècades l’Islam s’estén des de l’Índus fins a la Mediterrània occidental, arriba a la península Ibèrica i posa en contacte mons que fins llavors havien estat relativament separats.
És important entendre que tota aquesta història primerenca la coneixem no pas a través de cròniques neutres, sinó de fonts musulmanes que combinen devoció, memòria col·lectiva i reconstrucció teològica. Biògrafs com Ibn Ishaq (segle VIII), la redacció del qual va ser preservada per Ibn Hisham, o grans historiadors com al-Tabarí, ens ofereixen relats extensos de la vida del Profeta i dels primers califes. Al mateix temps, la Sunna (l’exemple de Mahoma) es recull en nombroses compilacions de hadices, entre les quals destaquen els sis grans llibres coneguts com a Kutub al-Sittah, que són fonamentals per a la tradició sunnita. Aquest conjunt de textos –Coran, biografies, hadices– constitueixen el gran arxiu simbòlic des d’on el món musulmà es pensa a si mateix. Si saltem uns quants segles endavant, arribem a un moment clau per entendre el naixement de l’Aràbia Saudita contemporània.
A mitjan segle XVIII, al centre de la península, el predicador Muhammad ibn Abd al-Wahhab impulsa un moviment de reforma religiosa radical, que vol “purgar” l’Islam de pràctiques que considera supersticioses o idolàtriques i tornar a una suposada puresa original. Aquest wahhabisme s’alia amb la família Saud, i d’aquesta aliança sortirà el primer “estat saudita”. Després de diverses derrotes i recomposicions, al segle XX la monarquia saudita aconseguirà unificar bona part de la península i donar lloc al Regne d’Aràbia Saudita que coneixem avui, custodi de la Meca i Medina, i alhora principal potència petroliera del món.
Des d’Europa, solem veure aquest món sobretot a través de les notícies: crisis energètiques, guerres, migracions, atemptats, polèmiques sobre el vel o les caricatures de Mahoma. Però sense entendre les arrels històriques –els antics regnes del sud, la complexa geopolítica entre Bizanci i Pèrsia, la trajectòria vital de Mahoma, la formació de les grans escoles jurídiques i la posterior aliança entre wahhabisme i casa Saud– correm el risc de quedar-nos només amb els titulars i d’alimentar tòpics simplistes sobre “els musulmans” o “els àrabs”.
El text en castellà que segueix vol, precisament, guiar-nos pels primers segles d’aquesta història: des dels regnes d’Aksum, Saba o Himyar fins a la comunitat de Medina, i des de les lluites internes dels primers temps fins als fonaments de l’Estat saudita modern. Llegit amb calma, ens permet prendre consciència que aquest món, que sovint percebem com a “aliè”, forma part de la mateixa història global on també s’inscriuen Europa i la Mediterrània.
Conèixer-lo no és només una curiositat erudita: és una manera de comprendre millor els pacients, col·legues, veïns i famílies que, avui, viuen la seva fe musulmana en societats profundament interconnectades.
La invitació és, doncs, doble: d’una banda, llegir el text que segueix com un viatge històric fascinant, ple de noms i llocs desconeguts però molt ben documentats;
de l’altra, deixar que aquesta mirada històrica matisi les nostres percepcions actuals sobre l’Islam i el món àrab. Només així podrem passar de la desconfiança instintiva a una curiositat crítica, i d’aquesta curiositat a un diàleg més serè i informat.
Per veure l’article complet sobre Arabia i el Islam d’en Alonso Flores Pulseu AQUI
Views: 53