Vés al contingut

Les Patologies Neurològiques i més del rei Enric VIII

Enric VIII: Causes del seu Comportament i les Possibles Explicacions Físiques i Psicològiques

Enric VIII, rei d’Anglaterra des de 1509 fins a la seva mort el 1547, és una de les figures més controvertides i fascinants de la història. La seva personalitat i regnat es caracteritzen per profundes transformacions, incloent-hi un canvi notable en el seu comportament al llarg dels anys. Si bé les causes d’aquests canvis són múltiples i complexes, dues possibles explicacions que han guanyat atenció en la recerca històrica actual són un traumatisme cranial que va patir arran d’una justa i una malaltia genètica poc coneguda: la malaltia de McLeod, que podria haver jugat un paper fonamental en la manca de fills varons.

Enric VIII als 18 anys. Imatge de domini públic

Enric VIII abans del canvi de comportament

Enric VIII va començar el seu regnat com una figura carismàtica, vigorosa i intel·ligent. Fins a la seva tràgica accident en el camp de les justes, era considerat un monarca popular i amb una gran habilitat política. Va ser un rei apreciat per la seva intel·ligència i energia, així com per la seva capacitat d’influència, tant a Anglaterra com a Europa. Tanmateix, les seves accions i decisions van començar a canviar significativament després de patir un greu traumatisme cranial en un accident de justa, a l’entorn de 1529.

El traumatisme cranial: Un punt d’inflexió

El 1529, Enric VIII va patir un accident greu mentre participava en una competició de justes, una activitat cavalleresca en què es colpegen l’un a l’altre amb llances. En aquest incident, va caure del cavall i va quedar inconscient durant dos dies, temps considerable. L’incident va deixar-li ferides greus al cap, probablement una contusió a nivell de lóbul frontal dret, les quals van afectar profundament la seva salut física i mental.

Després d’aquest accident, molts historiadors han observat canvis importants en la seva personalitat. Abans de l’accident, Enric era un home amb gran energia i vitalitat, amb una gran ambició política i un caràcter decidit. No obstant això, després de la lesió, el seu comportament va esdevenir més impulsiu, irritable i erràtic. Va començar a mostrar signes de paranoia i agressivitat. La seva capacitat per prendre decisions raonades i equilibrades va disminuir, i va començar a fer moviments polítics cada vegada més dràstics, com la ruptura amb l’Església Catòlica i la creació de l’Església Anglicana per poder casar-se amb Anna Bolena. Això es va traduir en un regnat més autocràtic i violent, amb accions tan extremes com l’execució de Thomas More i l’estranyament de diverses figures polítiques importants.

Catalina observando a Enrique VIII justar en honor del nacimiento de un hijo. El caballo de Enrique está engalanado con la inicial de Catalina en inglés, “K”.

Els efectes d’un traumatisme cranial poden ser profunds i de llarga durada. Els danys cerebrals poden alterar la funció cognitiva, emocional i de presa de decisions (veure bibliografia al final). En el cas d’Enric VIII, sembla que les seves capacitats de controlar les emocions es van veure compromeses després de l’accident. La seva agressivitat creixent, juntament amb la seva obsessió per tenir un fill varó, podria haver estat en part una conseqüència d’aquest dany cerebral probablement un hematoma frontal o prefrontal dret.

RMN d’una contusió frontal 15 dies desprès del traumatisme

La malaltia de McLeod: Un factor genètic per a la manca de fills varons

Un altre factor que podria haver jugat un paper important en el comportament de Enric VIII, especialment en la seva obsessió per tenir un hereu masculí, és la possible presència de la malaltia de McLeod (neuroacnatocitosi). Aquesta malaltia rara, coneguda en medicina com un trastorn hereditari lligat al cromosoma X, afecta principalment els homes i pot provocar diversos símptomes, com ara debilitat muscular, problemes cardíacs i neuropsiquiàtrics, així com la presencia del antígen Kell en els hematies. Això provocaria la incompatibilitat materna-fetal en els fills del rei. La supervivència dels tres fills primogènits —Henry FitzRoy, Elizabeth i Eduard VI— és coherent amb el patró reproductiu positiu de Kell, ja que en els primers embaraços la mare encara no ha desenvolupat els anticossos anti-K.

La malaltia de McLeod podria haver estat la causa de la dificultat d’Enric per tenir fills varons vius. Tot i que el rei va tenir diversos fills amb les seves esposess, com Caterina d’Aragó, Anna Bolena i Jane Seymour, molts d’ells eren nenes, i només un fill, Eduard VI, va sobreviure a la infància, morí de tuberculosi als 15 anys. La seva frustració per la manca d’un hereu masculí va ser una de les motivacions darrere de la seva constant recerca de nous matrimonis, així com de la seva decisió històrica de trencar amb Roma per poder casar-se amb Anna Bolena.

Enric VIII, 1537 pintat per Hans Holbein el Joven. Imatge de domini públic

Aquesta malaltia genètica ha estat proposta com una explicació plausible, però l’absència de moviments anormals presents en el 90% dels casos en els pacients amb anys d’evolució de la malaltia posa un punt d’incertessa. Tingues el problema de salut que tingues, la frustració d’Enric, un home que desitjava desesperadament un hereu masculí per garantir la continuïtat de la seva dinastia, podria estar relacionada no només amb les seves decisions personals, sinó també amb una condició biològica que li era, en certa manera, fora del seu control.

Conclusió

Les causes del comportament de Enric VIII són multifacètiques, i tot i que els motius polítics i socials van jugar un paper essencial en les seves decisions, també cal considerar factors físics i psicològics. El traumatisme cranial sofert en la justa podria haver alterat profundament la seva personalitat i capacitat de governar de manera equilibrada. A més, la possible presència de la malaltia de McLeod, que podria haver influït en la seva incapacitat per tenir fills varons viables, és una explicació plausible per a la seva obsessió amb la descendència masculina i el seu comportament erràtic en la recerca d’un hereu. En conjunt, aquests factors poden ajudar a comprendre millor les complexitats del regnat d’Enric VIII i les seves accions radicals, que van deixar una marca indeleble en la història d’Anglaterra.

Bibliografia:

 

Nota del autor: part del text d’aquest article ha estat generat per AI, per tant si trobeu quelcom que no esta del tot bé, es culpa inexorablement de la AI…. .-)

Deixa un comentari

Ves al contingut