Visita al Consorci Besós Tordera. Dia 20 de febrer del 2025.
El Consorci va publicar al seu web la informació de la visita del nostre grup a les seves intal·lacions:
https://besos-tordera.cat/lassociacio-de-metges-i-facultatius-jubilats-de-lhospital-germans-trias-i-
pujol-visita-el-consorci-besos-tordera/
Aquí posem la nostra ressenya amb un caire més prosaic…
En un dia gris, uns quaranta metges jubilats vàrem anar a visitar el Consorci d’aigües Besós Tordera, amb una seu a Granollers (EDAR). Va ser molt interessant conèixer com funciona això de la depuració d’aigües residuals.
Primer ens van explicar l’abast de les actuacions d’aquest consorci que inclou les conques fluvials del riu Besós i del riu Tordera (Fig 1). La primera fundació va ser el 1988, moment en que els rius eren autèntiques clavegueres per tota mena d’abocaments industrials i urbanístics, que afectaven seriosament les lleres dels rius. El consorci dona servei a uns 450.000 habitants amb 28 estacions depuradores que utilitzen 300 km de col·lectors i reben els residus d’unes 5.800 indústries possiblement contaminants. El Vallès inclou molts polígons industrials amb empreses que utilitzen aigua en els processos de producció (Fig. 2).
Després de les explicacions a la sala de conferències, ens desplacem a l’estació depuradora propera, la de Granollers, que recull les aigües residuals de les clavegueres de Canovelles, Les Franqueses i Granollers. Ens posen armilles grogues d’operaris, fem dos grups amb dos guies i entrem en les instal·lacions a on ja notem un aire “rarillo”. Iniciem el seguiment de les aigües veient-les arribar al fons d’una petita piscina, des d’on son elevades uns 4 m perquè a partir d’aquí el procés funcioni per gravetat. El primer pas és separar els objectes que no haurien de ser-hi com guants de goma, tovalloletes, compreses i restes plàstics que son decantats a contenidors, on els coloms i les colomes fan festa picotejant cosetes que els deuen agradar… Ara passem per sobre dels filtres i l’aire “rarillo” ja s’ha convertit en franca mala olor. Però el guia ens tranquil·litza… en el bloc de producció de gas, encara és pitjor!. Per sobre de les aigües veiem passar unes pales que arrastren els elements superficials flotants com olis o greixos, que s’aparten abans d’abocar les aigües a una piscina per decantar les sorres.
Després anem al tractament biològic que es fa en uns canals molt llargs posats en ziga-zaga, on veiem una capa de xocolata marró amb bombolletes, que va avançant poc a poc i de tant en tant sorgeixen múltiples borbolls impulsats per la injecció d’aire, segons les necessitats del procés de digestió de la matèria orgànica, que es fa a base de fangs activats amb microbis i fongs, per eliminar nutrients, nitrogen i fòsfor. Aquí la mala olor és francament pudor de… Tanmateix ara es poden separar els fangs biològics de l’aigua, cosa que es fa en uns grans decantadors, com piscines circulars. Així els fangs biològics separats se sotmeten a una posterior fermentació anaeròbica i produeixen gasos, que després de varis processos es transformen en gas metà que s’injecta a la xarxa de consum.
L’aigua que sobreïx dels decantadors ja és aigua depurada, que vol dir netejada, encara que no sanitària, i pot tornar al riu sense malmetre els ecosistemes. Ara ja respirem una mica millor… Després hem visitat, allà al costat, la llera del riu Congost, afluent del Besós, on hi creixen espesses mates de canyes americanes, que poden entorpir el curs de l’aigua, sobretot quan hi ha torrentades. Els marges del riu estan protegits per parets o esculleres que, si bé limiten la dispersió del cabal, per altra banda encotillen el flux en les crescudes. Hi hem vist faisans a la riba, cosa que indica que s’hi troben bé, confirmant el bon resultat de la depuració de les aigües residuals. No hem vist les llúdrigues, però estan documentades i son un signe guia de la bona salut del riu, ja que si elles hi
viuen, tots els animalons inferiors en l’escala biològica, tenen assegurades les condicions vitals.
També hem visitat els aiguamolls de Can Cabanyes situats a la riba dreta del riu Congost. És un espai natural d’aiguamolls artificials, que forma part de la Xarxa Natura 2000. Un petit cabal d’aigua de la depuradora que acabem de visitar, arriba aquí per nodrir el moviment de l’aigua de les basses, i facilitar la vida de la flora i fauna que hi fa estada. Desprès l’aigua que en surt torna al riu depurada de manera natural. Aquí ja podíem respirar a fons perquè la bassa principal, rodejada de canyís i amb la superfície verda
(verda, verda!) no feia pudor. La olor era dels pins. Alguns ànecs, diversos ocells, granotes i fauna variada fa vida en els aiguamolls. Hem dinat a la Clandestina amb espais amplis i cadires sorolloses, però el menjar ha estat molt bo. La taula llarga fa que parlis amb els que són a la vora, tanmateix amb la sensació de que has tingut contacte amb tots…I a més a més, al veure’ns amb igual aspecte que a la última trobada, és com si el temps no passés…s’estanca … I això és fantàstic!.
Acabem ben contents. … i cadascú a casa seva, fins la propera…!
Teixi
