El dia 4 d’abril 2024 era un dia de sol radiant, com eren els nostres somriures al retrobar-nos per visitar el monestir i fer el dinar de germanor. Infermeres i metges de Can Ruti coincidíem aquesta vegada en la trobada de primavera de l’Associació de metges i facultatius jubilats.
Sant Cugat del Vallès queda al darrera de la Serra de Collserola en un paratge força pla, on no hi ha rius, però on la terra és molt fèrtil perquè en el subsol hi ha aigües subterrànies que, ja en segles anteriors facilitaven una agricultura productiva, ben coneguda pels romans. Per aquí passava la Vía Augusta que s’encreuava amb el camí d’Ègara a Barcino. No era un lloc qualsevol. La llegenda explica que aquí va ser martiritzat l’any 313 Cucuphas o Cucufate (Cugat), vingut del nord d’Àfrica per predicar la fe cristiana a terres de l’Imperi Romà. Al segle v ja existia una petita església per retre culte a les relíquies del sant.
Així que, disposats a visitar el monestir ens vàrem aplegar davant de la porta de l’església però com que érem molts, 57, la visita es va fer en dos grups amb els respectius guies. De fet va costar aconseguir silenci per escoltar les explicacions que, tanmateix, sovint anaven acompanyades de xiuxiuejos moderats.
El guia del nostre grup ens va fer un bon repàs de la història del monestir, que ha tingut molta relació amb la història de Barcelona i Catalunya, cosa que ens va refrescar les dades del passat llunyà, sobretot de l’edat mitjana i moderna. Aquí només repassarem les pinzellades més remarcables, convidant a consultar les referències si es vol aprofundir.
