Apunts d’Història

Jaume Coll-Canti

Secció dedicada a la història en general i a la medicina en particular.

Invitem a tots els associats que estiguin interessats que participin enviïn els seus treballs. Per fer-ho utilitzeu el formulari de contacte i en el desplegable assumpte seleccioneu Apunts d’Història.

Anirem afegint les noves aportacions en el llistat següent.

1. 1. 1. 1. Trepanacions a la prehistòria. ¿Quan, com i perquè?. Article de’n Jaume Coll Cantí
      2. Breu Història de Nadal. Article d’en Jaume Coll Cantí
      3. Batalles medievals. Article de l’Alonso Flores
      4. MACBETH, La corrupció i l’ambisció política. Article d’en Roman Galimany.
      5. Mitologia Grega i Romana (Parts 1, 2, 3, 4 i 5). Articles de l’Alonso Flores
      6. Miguel de Unamuno. Artícle de’n Romàn Galimany
      7. DE DÒRIA MANFREDI A LIÙ. (ÒPERA TURANDOT). Romàn Galimany
      8. Tapis de la creació. Catedral de Girona. August Corominas
      9. Olimpiades de Munich 1972. Atentats i les seves seqüeles a nivell mundial.
      10. Breu història de la marxa verda 1975.
      11. Montejurra 1976.
      12. Incendi a la Scala de Barcelona. 1978
      13. Història de Sara Josephine Baker
      14. Montejurra 1976.
      15. Operacions de falsa Bandera. Incendi de la Scala de Barcelona.
      16. Avicena, Maimónedes o Al Jurasimi.
      17. Heidy Lamarr. Inventora i artista
      18. Cap d’estopes, Història de Ramon Bereguer II
      19. Isabel de Baviera, Sissi emperatriu
      20. El terribles Dulles.
      21. Les malalties neurològiques i més del rei Enric VIII d’Anglaterra
      22. Alexandre el Gran: ¿On es la seva tomba?
      23. Algunes històries sobre l’antic Egipte.
      24. El Cid campeador
      25. Sergei Rachmaninov i la Síndrome de Marfan
      26. María Tifoidea (Typhoid Mary)
      27. Beethoven
      28. L’ENXANETA Angel Guimerà – 1876

Per consultar història de la medicina podeu mirar-ho aqui

4 comentaris a ;ldquo;Apunts d’Història;rdquo;

Jaume Coll-Canti 10/12/2023 a les 11:53 am

Entra per respondre

Hola de nou, jo si veig les figures 2 i 3. La 2 es una trepanació d’un crani al antic egipte i la 3 son unes destrals de sílex del neolític. Fotos que vaig fer al museu britànic fa anys.
1. Guillem Pintos Morell 10/12/2023 a les 5:57 pm
  
  Entra per respondre
  
  Ara sí han aparegut les figures 2 i 3!
  Gràcies per les explicacions i comentaris.
  Abraçada
Jaume Coll-Canti 10/12/2023 a les 11:45 am

Entra per respondre

Moltes gràcies Guillem per el teu amable comentari-

En relació al que comentes ja saps que en aquest món hi ha de tot, hi havia una associació que promulgava fer-se trepanacions per augmentar el nivell intel·lectual dels subjectes. Venien per internet KITS de trepanació !!!!!. Ensenyaven radiografies individus que tenien fins i tot 5-6 forats al crani. Inclòs publicaven entrevistes a suposats metges que recolzaven la pràctica perquè el flux cerebral augmnetava mesurant-lo amb ECO-Doppler transcranial. Total pensament màgic o estafa. El fet es que si d’aquí a mil anys un arqueòleg desenterrés un crani amb 5-6 trepanacions d’un d’aquests individus no sabria si aquesta pràctica seria deguda a finalitats mèdiques o a pràctiques màgiques. Hi havia unes tribus a l’africa que fins la primera meitat del segle XX practicava trepanacions, els Kisii o Kishi a l’actual Kenia i els Lugbara al’actual Tanzània. Els Kissi ho feien per motius “mèdics” , traumatismes cranials, cefalees posttraumàtiques, epilèpsia…. si vols informació més detallada mira aquest article de 1985 publicat al annals of plastic surgery, molt interessant on s’explica com ho feien, la mortalitat, supervivència i el tractament post quirúrgic.

https://www.researchgate.net/publication/19282145_Traditional_Craniotomies_of_the_Kisii_Tribe_of_Kenya

Per altra banda la tribu de Tanzània sembla que ho feien per motius màgics i en la majoria dels casos no arribaven a perforar l’os del crani.
Guillem Pintos Morell 10/12/2023 a les 9:36 am

Entra per respondre

Moltes gràcies, Jaume. Article molt interessant!
No acabo d’entendre aquesta primera frase: Si d’aquí a mil anys uns arqueòlegs trobessin cranis del segle XXI amb signes d’haver patit una trepanació, probablement no tindrien problemes per poder respondre les preguntes de com, quan i perquè de tal tècnica quirúrgica. Almenys en la majoria dels casos, perquè hi ha una associació que promou la trepanació com a mètode per elevar la capacitat intel·lectual com a conseqüència de la suposada alteració del flux cerebral, produïda pel fet de practicar un forat al crani. En aquests casos trobarien cranis amb una o més trepanacions, que serien inexplicables excepte des del punt de vista de la màgia i els rituals.
Les figures 2 i 3 no apareixen.
Salut!